11 setembre 2017
dimarts, 12 de setembre del 2017
HURACANS, VENTS, AIGUA, FOC...!.
HURACANS,
VENTS, AIGUA, FOC !.
(
es en moments com ara quan, veigs,
el
meu grau, d'incultura, i el poc temps per el tema arreglar )
Imposible,
poder dormir,
són
las cinc del mati, es inutil descansar
el
meu, cap, no em para de mostrar
imatges,
esfereidores d'un mon, imposibles d'oblidar,
son
fracments, d'huracans, de un poder inmens,
que
ningu pot parar
son
persones com jo, però com si d'un mal son es tractes,
no
tindran, un bonic despertar,
els
mitjans, passen i tornen a passar,
imatges,
tan horrorossas,
que
per un instant, pugui pensar,
no
pot ser cert, això no acaba, de passar,!
Però
es que mol mes aprop, am foc ara m'he de trobar,
imatges
desoladores, d'una terra, d'un lloc,
que
els meus peus, han trepitjant,
d'animals
morts, de bosc d'alcines, d'un lloc familiar,
ara
un foc al seu pas el panic, de la gent,
que
veu, tot una vida cremar, mai podran olvidar!
Huracans,
vents, aigua, foc, morts
tot
es per pensar, amb tot,
qui
pot, posar el cap al coixi ?. Dormir - descansar !.
Lolita
Carrión 12 setembre 2017
dimecres, 6 de setembre del 2017
SETEMBRE , UN ANY MÉS !.
SETEMBRE
, UN ANY MÉS !.
No
puc, deixar de pensar,
que,
arribant setembre, no em deixo de preguntar
perquè
els anys, tenen tanta pressa, per passar, ?.
La
veritat, es que ho intento, vull...recordar
cada,
riure, plor, angoixa, benestar,
que
els 365 dies, viscuts m'hagin pogut aportar,
asseguda
davant l'ordinador,
els
meus records - pensaments, s'aturen, es neguen,
la
veritat, el motiu no, puc trovar,
Un
sonriure, perdut en el temps, no puc evitar,
quant
amb dotce, catorse, setse, anys,
els
anys llavors, de ven segur eran, mes llargs,
Cal
veura, el que trigaven, a passar !.
Quant,
sere gran, que mitges pugui portar,?
quant
sere mes gran, i am el meu grup, pugui passejar ?
quant
arribaran, els 20 per poder, anar a ballar,?
Com
he dit, els anys, costaven de passar !.
Fins
a” 21 anys, no erats major de edat”, si podem recordar,
Be,
si tot ha cambiat ?, haure de canviar !.
Com
veure, un llampec passar, al any vinent que pot pasar ?.
Puc
estar aqui... o potser allà, sigui on sigui,
setembre
tornara.
Entre
raïms l'aniversari, de nou em portarà
Lolita
Carrion 6 setembre 2017
dimarts, 8 d’agost del 2017
SANT LLORENÇ FESTA MAJOR 10 D'AGOST 2017
SANT
LLORESÇ, FESTA MAJOR !.
10
D'AGOST
Persones
que em coneixen,
saben,
pel que fa a Festes de la meva Ciutat
la
meva “ peculiar manera de pensar “
a
Sant Feliu de Festa a Festa, es viu;
cada
mes, cap de setmana,
algun
barri, carrer, o Plaça, de Festa s'engalana
tenim,
com a principals, tres d'elles
que
han canviat de nom, ( buscant ser mes originals )
Festa
de primavera, Festa d'estiu, i de totes la millor, Festa de Tardor,
OH
!.es Sant Feliu, UNA CIUTAT, SENSE FESTA MAJOR ?
Any
rere, any, segueixo reivindicant,
Nascuda
a aquesta, Ciutat, amb 70 anys, ja he que confessar,
que
em costa molt d'assimilar
que
sent Sant Llorenç, nostre Patro, no veure la Ciutat,
empaperada
de cartells, de Festa Major,
de
veritat tant sols 2 cartells a la Plaça de la Vila hi trovat
de
bent segur, Joan Lorenzo, els ha col-locat,
per
la meva part, he fet fotocopias, “ bustiada “
poques,
( dins la meva posivilidat )
alguns
veïns, m'han fet constar
amb
arrels profundes a nostres tradicions, ha estat per ells celebrat
no
voldria, ningu molestar, es la meva opinio i la volia donar,
per
acabar... quant el dia 10, escoltem les campanes repicar,
serán
las 12, l'Ofici a la nostre Parroquia, a punt de començar
fem
pinya per aixi, al nostre Patró Sant Llorenç,
en
la seva Festa, poder-lo honrar
Lolita
Carrión 8 d'agost 2017
dimecres, 2 d’agost del 2017
ATARDECER !!..
ATARDECER
!
Cariño,
hoy 2 de agosto, 45 años han pasado
del
dia que del brazo de mi padre,
entré
en la Iglesia, donde tu, ya me estabas esperando,
cierto
és, que hoy 45 años, después muchas cosas, han cambiado,
y
en mi “ ATARDECER “ es mi corazón, ahora el que te, está
esperando,
reencontrarnos,
otra vez, noche, tras, noche, sigo soñando !.
Lolita
Carrión 2, agosto, 2017
dijous, 29 de juny del 2017
MATINADES D'ESTIU !.

MATINADES
D'ESTIIU !.
son
las dues, quant amb mi mateixa tinc que, parlar,
tot
dient, “ ja ni ha prou “ cap el llit tens ja que anar,!.
Mes,
son les tres, quatre, cinc...els ulls es neguen a tancar,
hi
amb torno a mi mateixa, a preguntar que em pot passar ?
El
meu dia a dia, am, poso a repassar,
el
fet, no es el millor,
la
qüestió, es – a mes pensar, menys, descansar -
que
amb pot passar ? Quin neguit, pot el meu son alterar ?.
Diuen
que, comptant ovelles, el son, pot arribar,
en
el meu cas, puc assegurar, mai podria a ningú recomanar,
hi
torno, a les ca-boires, tornant el cercle, ha començar,
Es
l'angoixa, Es neguit, Es, no poder, respirar, ?.
Es,
el tenir , molts problemes, Es, No saber com, solucionar ?
Sento,
dins el pit, que en, un moment o altre, “ ha de explotar “
hi
em torno, a mi mateixa a preguntar, tractant de esbrinar,
Es...Por
!. el motiu, per arribant la nit, no poder descansar ?
Es,
el subconscient, que esta pretenent, d'alguna cosa, avisar ?.
Es,
el meu cap, com nuvol de turmenta,
mai
millor dit qui – el meu son vol alterar -?.
Prou
!. Ja ni a prou !, de tant analitzar !.
si
les matinades, son llargues, las tinc que passar,
sense,
mes voltes donar,
obrir
balcons i finestres, que el aire fresc pugui entrar,
que,
els mals sons, s'ha d'emportar,
perquè,
un nou dia, ara torna a...començar !.
Lolita
Carrión 29 juny 2017
diumenge, 25 de juny del 2017
CONVERSACIONES CON MI GATO !.
CONVERSACIONES
CON MI GATO
Whisky,
creo que seriamente, tenemos que conversar,
tienes
un problema,
y
no te puedo ayudar,
lo
cierto es que no se ni como empezar,
¿
y si probamos jugar ?
Parece
que no, pues no quieres ni escuchar.
- vamos a ver, que no solo a ti,
- los dichosos “ petardos “ te pueden molestar,
creo,
que a tu familia, felina ,
a
todos, cualquier ruido, les suele asustar,
tambien
a mi, me suele pasar,
a
cada petardo, ( bomba ) que tiran,
un
grito mio, le suele acompañar,
junto
a improperios,...
que
al ser yo, una Señora, solo tu puedes escuchar,
Whisky,
hay una cosa, que, mucho mas
me
llega a inquietar,
¿
de donde saca la gente, el dinero,
para
alegremente, poderlo quemar ?
Mejor,
dejar de pensar, a mi nadie me lo pide,
cada
persona en particular,
decide
en todo momento, como debe administrar.
Pero
perdona, tu problema como he dicho,
a
mi si me toca, solucionar,
no
me lo pones facil, con tu manera de actuar,
¿
acaso crees, de verdad, que si escondes tu cabeza,
debajo,
de mi cama, esto se ha de arreglar?
Seguro
que tengo, fiebre..¿.muy cuerda no debo estar ?
Lo
pienso, en cada ocasión, en que pretendo,
tener
con mi gato... una conversación !..
Lolita
Carrión 25 junio 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




