Avui que en el meu corsembla que el dolor
ja no sigui tant fort
i la angoixa, em deixa
una mica respirar
intento jo del meu pis
poder parlar
doncs encara el meu pensament
segueix estant allà
on quaranta anys he viscut
va ser la casa gran
on ens ajuntàvem tots
pares, germans, nebots......
cada festa hem celebrat
cada disgust hem passat
i mica, en mica
aquest arbre, com si fós la tardor
ses fulles, ha anat perdent
jo la última quan ara estic vídua i gran
han arrancat d'aquest arbre
i m'han acabat trepitjant
no m'hauria d'estranyar
doncs en el llarg de la vida
sempre he rebut trepitjades
quan el que sempre he volgut
ha sigut rebre abraçades
i ara als 62 anys, sola sense el meu company
començo una nova vida
i tinc por, molta por...
també anyoro els meus veïns, amics...
he deixat en aquest pis, tants records !!!
i ho veig clar com un mirall
de tots els anys que e viscut
al 81, del carrer Joan Maragall.
EL MEU CARRER.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada