La primavera per mi
no sé si ho sabré explicar
era llevar-me un bon dia
amb ganes de respirar
fons, molt fons de dintre meu
mirava al cel, "el cap ben alt
per si veia una oreneta
i el seu alegre volar
això un any darrere any
des de ben menuda
¡¡ llavors amb una immensa
alegria, amb els ull humitejats
donava gràcies a Déu, per ser viva
viva no sols del meu cos
viva des de més endintre !!
Avui de casualitat he aixecat
el cap al cel, les he vist voletejar......
i mirant-les he pensat;
que ja no sentia res, ni alegria... ni ganes de respirar
i llavors he plorat, "perquè estic morta"
ho he vist tan clar;
morta des de molt endins
amb un hivern permanent,
i una gelor que m'envolta
llavors he demanat; Déu ajuda'm....
a tornar a veure, les orenetes volar;
les flors, la gent, els colors " AJUDA'M "
fes-me sentir, que torna a ser primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada