DINS
D'UNA DENSA BOIRA
Cada
mati, al moment dels meus ulls , obrir;
gracies,!.
Deu meu, per un altre dia, se aquí,
això,
certament és el que hauria, de dir,
més
penso, que estàs fent aquí ? No vull mentir,
d'altre
banda, no es cada dia aixi,
em
faig propostes...que honradament;
en
el moment, estic disposada a seguir,
però,
llavors la boira, apareix,
tot
el meu entorn, l'envaeix,
m'endinso,
dins la boira, mes i mes,
amb
els meus ulls, ben oberts,
busco
el sol, ell no apareix,
de-sabuda,
no puc pensar,
tinc
pors, - estic cansada, -
començo,
a tremolar;
busco
el camí, mes curt,
per
al lloc, on visc...arribar !...
1 comentari:
Tienes la cabeza mas despejada que yo... no te quejes y ademas tienes un gato santo y martir que escucha todo lo que le cuentas... pobre.
Publica un comentari a l'entrada