UNA NIT, COM TANTES NITS ¡! .
Res, he notat, res ha canviat, res, per poder-me adonar,
Que la tardor, acaba de començar,
Primavera, estiu, tardor, hivern, res a comparar,
Crec que de mica, en mica, com tantes altres coses
En la vida, el canvi d’estacions, ja no es podrà notar
PRIMAVERA: fort, s’ha de
respirar, tancar els ulls, ... somiar,
ESTIU: Festes, rialles, amics, calor, nits sense dormir... aguantar,
TARDOR: canvis, arbres, fulles, tot comença a ser daurat ... meditar,
HIVERN: fred, gelo, desil·lusió, tristor, records, família ... passar,
Segur, que lo escrit, es antic, però també puc explicar
Que lo escrit, amb pot, a mi retratar,
Tantes persones, fets, vivències , en el meu camí s’han quedat,
Tot per mi, es tant canviat, que no tinc forces, per poder assimilar,
Que d’aquesta nova estació, tardor, soc una soca, una arrel, una fulla,
seca,
Que al terra, estar, soc fàcil de trepitjar,
Es per això, el que dic, que la
nit ha estat com tantes altres nits,
Si amb la tardor de la vida em tingues, que comparar,
En aquest punt, fa 12 anys, que a mi ja, em va arribar,
Lolita Carrion 23, setembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada