UN SUEÑO

UN SUEÑO

Justo ayer, leí una frase,

para mi, interesante,

-Decía así: las horas que dormimos;

podemos considerar, que morimos;

y en la mañana, al despertar,

lo podemos considerar...resucitar;

siempre, he tenido esta forma de pensar

pero al leerlo, hoy me atrevo, a confesar

! Que esta noche, he soñado;

• pocas noches, me ha pasado -

estar en un mundo, rosado,

personas, queriendo estar a mi lado,

tanto cariño, y amor demostrado

que de tanto reír...he llorado !¡

¿ reírme a carcajadas ?

ya son historias, pasadas !

son historias... olvidadas !.

Nunca he sido, agraciada,

pero, reír me gustaba,

un gran circulo de amigos,

lo demostraba,

todo ya lo he perdido,

el reírme... también al amigo!.

No se muy bien lo que pasa conmigo!.

¿ será la tristeza, el motivo ?.

Doy gracias, al infinito;

por el sueño, tan bonito,

y si dormir, es cada noche un poco morir

solo quiero dormir, dormir,...dormir !¡

LAS ESPINES PUNXEN

LAS ESPINES PUNXEN

Avui 24 d'octubre

fa 6 anys, que una espina

a la gola, es va clavar;

recordant aquest dia,

em costa molt respirar

la imatge avui és viva

seguira viva demà ?.

Es tracta d'un menjador

el meu advocat, i jo

la propietària al costat

també del seu advocat

havia de ser aixi

com que de mi, no es fiava

am Judici constantment, amenaçava;

sobre la taula, un munt de papers

“ papers que no valen res “

de tot lo signat, ella completament ha passat;

la primera punxada va estar

en el moment que sobre

la “meva taula “ jo les meves claus depositar,

un gest normal, les havia de deixar;

No deixava només, unes claus

deixava una vida, deixava tristesa,

també alegria , buscant mes profund

la meva mare, em deia a cada punt,

els testos, amb flors si són ven fortes les seves arrels

mai es poden trasplantar

si ho fas, igual passa a les persones

sempre s'acaben per assecar

no es tracte d'un drama l'escrit

ni amargada jo estic

intento de reflectir el que sento i vull dir...

cert es que no t'he importància

!.sóc tan sols, aquesta planta

que després, de trasplantar;

veu clar com les seves arrels

ja es comencen a assecar ¡.

Lolita Carrión 24 d'octubre 2014

PORQUÉ, PORQUEEÉ, PORQUEEEÉ ?.

PORQUÉ, PORQUEEÉ, PORQUEEEEEÉ ?.

Cariño : es una pregunta, que repito en voz alta,

tantas veces... !. cuando soy consciente de tu falta;

Me pregunto porqué, “nadie” ayer, ¿ preguntó por mi ?.

después de que por la mañana, en la calle me caí,

dolor intenso siento, cuando este “alguien”, pasa de mi,

Me pregunto porqué, al igual que en la fotografiá,

mi corazón está dentro del nubarrón noche y día,

Me pregunto porqué, por escribir esto,

me dirán, que todo el día protesto,

Me pregunto porqué, las personas dan su opinión

sin querer escuchar, nunca cuando habla mi corazón,

Me pregunto porqué, estos sentimientos esa alegría,

de mi niñez – juventud – madurez, se alejan de mi vida!.

Cariño, son tantos los porqué, en mi... día a día;

que para escribirlos todos, necesito otra vida,

antes de terminar quiero hacer constar

que mis letras, son mis letras, nada más;

que todo el mundo, es libre de opinar,

pero no escribo para llamar la atención

hacerme la mártir, tampoco es mi intención,

solo pretendo, intento- razonar,-

Me pregunto porqué, la soledad

es lo que mas daño, puede causar,

!-será por cuestión de edad ?.

para todo lo demás,

ya está Dios, para juzgar

LA CASA PER LA FINESTRA...

Octubre ja ha arribat,

també la disbauxa, a la nostre Ciutat;

quilos, i quilos, de pólvora es llençaran,

es, el que - “mola”... es, el que està de moda es, ...la Festa Gran.!

Un fet que s' incrementa, any darrera any,

tabalades, correfocs, diables... d'aquí, d'allà

dedicat al jovent, exclusivament.

També es veritat que d'altres actes faran!

alguns per la gent gran

concerts, balls, havaneres... sempre de nit

quant els grans, ja som al llit.

!Ep – es la meva opinió que no va per cap cantó

any darrera any, jo comento la qüestió

any darrera any, reivindico perquè no tenim Festa Major ?.

crec que Sant Feliu, no li cal el foc per fer caliu.

Demostrat, a quedat el 10 d'agost, aquest estiu.

Tothom hi està convidat. Només hi faltes tu!

El Senyor Alcalde, aixi s'ha expressat

en el llibret de la Festa, que ha las bustiàs em trobat,

agraeixo de veritat, aquesta cordialitat,

però declino la invitació, no m'agrada, res d'això,

Festa de Primavera ( millor- de roses exposició )

Festa D'estiu ( millor- Festa Major )

Festa de Tardor ( millor- Festa Major petita )

Crec que els anys van avançant, que es bo, de mirar endavant,

però no em deixo de preguntar;

si les tradicions de la nostra Ciutat , serà el preu a pagar ?.

MONTSERRAT S'OMPLE DE MOCADORS VERMELLS

MONTSERRAT, S'OMPLE DE MOCADORS VERMELLS

Octubre dia 1, Creu Roja es llueix organitzant !

La primera. Trobada de persones grans,

“ Vellesa Activa “ l'acte anomenant,

activitats tot el dia a Montserrat, es faran .

Vagin per el Pare Abat, i tota la comunitat;

moltes gràcies de veritat

Presidents, organitzadors, treballadors;

però sobretot aquest escrit al voluntariat, va dedicat,

Gent jove, també de grans, de 650 persones cuidant;

alegres, simpàtics, amb paciència, constant

les nostres preguntes, a cada moment contestant,

ni un mal gest, ni una mala cara, és cosa molt important,

de vuit, a vuit, tot el dia, dedicat, aquesta persona gran,

deixant enrere família, parella, amics...per ells també importants;

M'agradaria explicar-me però ho sento, soc la persona gran,

Que del coll, com moltes altres,

portava, un mocador vermell penjant!.

voldria dir...les paraules justes, no sé si em sortiran

que una certa tristor, el meu cor anava notant

mentre de Montserrat, jo m'anava allunyant;

Que a la Verge Santa, no poder besar;

Que a l'escolania no poder escoltar;

- un regust... amarg a mi ha deixat -

Espero, demano, desitjo,

que si l'any vinent la segona trobada, es pot celebrar,

aquestes coses entre tots podem esmenar !¡

Donar las gràcies a tots em resta per acabar,

sense poder dels meus ulls esborrar

la imatge d'un menjador, ple a vessar,

i un bon àpat a taula, per menjar......

Lolita Carrión 1 d'octubre 2014

HERENCIES

QUE ES...AIXO ?

HERENCIES

De diners, cases, bens, no d'això no estic parlant,

per mi ja una cosa, molt mes importat,

puc dir, talent, virtut, en si “ manetes “

coses que i “ mamat de molt peti-teta “

La meva mare la Pilar era perfecte...fent menjar

en un dia normal, en una celebració, una Festa Major,

superava, tot fent de tot, “ que ja era bo “ molt millor,

dons aquesta “ herència “ no m'ha tocat

cada cop es el meu treball de cuina, un disbarat;

Atenció !- que jo poso voluntat !!.

però la cuina per mi, es territori negat.

Cosa que ja no té cura, estant ja a certa... edat ;

Aquí tenim una mostra,

aquest mati, mans a l'obra i posat;

veiem molt clar “ quin ha estat el resultat “

Que es ?. No tinc ni idea de res.

La primera intenció, “ Roscos de naranja “

( recepte que a Granada, es tradició )

el resultat penso jo...bunyols de l'Empordà ?

Bunyols de vent, ( per quaresma s'acostumen a menjar?

De bunyols de vent amb taronja, no he sentit a parlar ?.

Els primers de la fregida, “eren xurros “ ho puc assegurar,

En quant als “ Roscos “ ? - esperaré si ha Granada, puc viatjar - !.

Seriosament ara dic:

el motiu de aquest escrit, a mi em fa reflexionar,

no som conc-iens, del que una mare fa;

fins el dia que se'n va. - Quant la trobem a faltar- !

Al ser mare jo també, m'agradaria pensar

el dia que Déu amb cridi, que algú amb trobi a faltar !¡

QUAN MES ANEM MENYS VALEM ?

QUAN MES ANEM MENYS VALEM !

Sempre i pensat que el fer-se gran,

no es guanyar un premi,

aixo et feria en tot cas, ser important,

fer-te gran per mi, la clau esta en el teu voltant,

ca-rinyo, amistat, respecte, creure que algú amb tu esta pensant;

no pas cada dia, ni cada moment...tampoc cada instant,

però si una una data, que tu ( nomes tu )

persona gran.

pots pensar que es important,

llavors arriba el desengany

un any...un altre any....any darrera any

arriba, el 6 de setembre,

que esperàs de aquest dia quant ets gran?.

Potser...una visita, un petó, una abraçada.

Que no necessita paper de regal, tampoc una llaçada.

No persona gran, que ningú pensi que estas “sonada “

del any vinent?.

No pots dir ni tant sols

si estaràs aquí assentada.

Amb ningú, estas enfadada, ( seria una bajanada )

crec sincerament que ningú et pot retreure

si dius que et sens, trista, sola, desenganyada.

Fins i tot estafada !

Ep !. Para, para, que no ni ha per tant

que oblidar-se es de humans.

No em quedat, que ja estas acostumada?.

Sent aixi, persona gran,

Donat per, !¡Felicitada !¡.