!¡ PERDÓ !¡Perdó, perdó, demano jo, per no seguir la tradició,
A tots els meus, que avui Dia de Tots Sants,
Al Cementiri, flors hauria de portar
i un Parenostre resar,
Vivia la meva mare, i no podiem fallar
dos o tres dies avanç, el nínxol a netejar,
posar-li les noves flors, i un temps per a meditar,
Mentre ella ho preparava, i estan jo al seu costat,
pensava !¡ Ai !¡ mare meva, el dia que no i serà,
Crec (mes no, estic segura) jo no vindré,
ni per netejar el nínxol, ni per una flor posar
Si ho pensava de mes jove, de gran ho tinc molt mes clar,
¿Es avui el dia 1 l'unic dia per flors, i mes flors posar?
¿I un Cementiri de gent, que et costa sortir, i entrar?
Sent demà dia de Difunts, a ningú si sol trobar,
i amb dona per recordar...
una Estrofa d'un Poema en castellà,
!¡ Dios mio, que solos se quedan los muertos !¡
Crec que si, una inmensa majoria,
Un Any aura de esperar, perquè li canviîn les flors,
per la tomba, visitar...i un Parenostre resar,
!¡ Mare: jo ho sento i perdó, vull demanar:
per no anar al Cementiri, per una flor no portar,
Però el meu cor, un a un, de tots els que esteu allà
Ni per un instant dubteu, us ha deixat...D'estimar. !¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada