dimecres, 24 de novembre de 2010

!¡ AMOR DE MARE !¡

!¡ AQUESTA NENA ES LA JULIA !¡

( EL POEMA DE ANTONI BORI I FONTESTÁ EN EL ANY 1937 )


!¡ El primer petò que tots em rebut en veni al mon
I que tots sentim encare, ès el petò mes preuat
Mes ric i mes perfumat, que ens ha fet, la nostre Mare !¡

Res del mon i pot haver, que arribi mai a valer,
El que val aquesta dona, alegre com un estel,
Pura com el blau del Cel, i com els Arcangels Bona,

Amb delicia i bell consol, ella ens gronxa en el bressol,
I ens adorm, en els seus braços ella ens ensenya a resar,
A creure amb Deu. A estimar i a donar els primers pasos.

Tots els nostre pensaments, voluntats i sentiments,
El seu cor sempre endevina, i s'afanya amb tot el zel
A complaure nostre anhel, amb voluntat peregrina,

Ses mes pures il-lusions, ens tremet amb sos petons
I quan no ens veu, ens anyora i ens porta un amor tan viu:
Que en nostres ditxes somriu, i amb nostres desgracies plora.

Mai ningú podra arribar, a sentir tant i estimar,
El que aquesta dona estima, quan el seu llavi olorós
Perfumat i carinyos, al front del seus fills arrima:

Altres amors hi hauran, que el seu perfum perderan.
Quant hauran tret la Florida, l'amor de Mare és l'encens
Mes olorós mes immens, que pot trobar-se en la vida,

Fins en l'lore de la mort, quan sen va amb nostre Record
Carinyos en la memoria, Entre els Angels alla al Cel.
Prega amb fervorós anhel, per la nostre eterna Gloria

A la mare Beneim, nois i noies que sentim:
sons petons al front, encara, estimanla de tot cor.

!¡ Que en la terra no hi ha amor:
Tan gran com L'amor de Mare...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...