!¡ Diuen que de " haberlos hailos " !¡Ángels, Animes, que ens van vigilant
per el nostre costat, voltant:
i en un moment necessari, també ens ajudaran;
!¡ Passats ja bastants dies, de la Festa de Tots Sants,
dies que amb la quietut, de les meves llargues nits,
Quant crido a la son, per sols uns instants
i ella fent el sort, el meu cap l'omple de tot:
sense els meus ulls, jo tanca !¡.
Es llavors, quant mes i penso,
amb allò que amb va passar,
!¡ El dia de Tots Sants, un llantio vaig fer crema
per els que jo mes estimo,
que en tenir la seva flama, no sentissin la gelo
de que en el Cementiri, ni una visita fes jo !¡
Pasada la mitja nit, vaig decidir anar al llit,
vaig agafar el llantió,
jo bufava per apagar, de ell s'ha flama:
De sobte...tota la cera,
!¡ Ulls, cara, i coll, de ella vaig quedar plena !¡
___ De seguida vaig pensar, de veritat desesperada !¡
Lolita, Quina cremada...
!¡ Aigua clara amb vaig tirar, on la cera era enganxada.
I amb la ma al cor, tinc que dir... que no vaig patir...cremada !¡
Encare avui, no ho crec, Ja un interrogant constant?
dins del meu cap, a prop de fer una setmana:
!¡ Va ser un Ángel?...Va ser un Anima? !¡-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada