UN SENTIMENT, UN PAPER
transcriure, un
sentiment,
en un paper, amb tant
sols, un paper,
que ara mateix, avui,
no voldria fer.
No es res, de gravetat,
el que vull dir,
segurament, com sempre, un disbarat.
Avui el destí, torna a
posar-me a prova,
una etapa, una més,
que la vida em porta,
l'ultim dia del mes de
juny
les llàgrimes, brollen
grosses, com un puny,
per molts motius jo puc
plorar,
soc... “ ploramiques
“ de molt petita, vaig començar,
per, dolor, per,
alegria, per, pena, per, tristor...?
amb l'incert-essa,
avui, amb quedo jo,
amb un,- Ara, que ?.
Que, passara ?. Que, faré ?.
La resposta, –
pregunta,- torna ser, ho aguantaré ?.
Si, ja ho, se, que no
es tracta, de cap pèrdua,
tampoc, de cap
malaltia,
tan sols, es un nou
repte, repte, que viure, no voldria,
de reptes, es plena la
meva vida.
Però...estic molt
cansada, per mes que acostumada.
veig “fantasmes”?.
On voldria veure esperances ,
esperances ? Lolita,
que estàs dient ?.
Si estàs quasi abaix
de la pendent,!
El millor seria, viure
tranquil·la, aquest nou, dia, a dia,
pensant en tot moment,
que a lo millor, el cercle canviaria,
millor seria,
certament, però pensant aixi, m'enganyaria,
Tot plegat, es un crit
desesperat, llençat al vent...
a qui, pot importar, un
paper, i en ell, escrit, un sentiment ?...
Lolita Carrión 30 de
juny 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada