NO HO PUC CREURA
Se que es el dia, la
nit millor,
de la revetlla, es
aixo.
Mes a cada esclat, d'un
petar
sento la necessitat, de
cridar,
!molt, fort cridar,
xisclar,¡
no em deixo, de
preguntar
que es el que no,
entenem
quan tants diners,
cremem?
Pensem, per Deu, pensem
!
Sens diu, amb tots
moments,
que al nens els
faltaran aliments,
menjadors socials,
marginació...
un trauma, per el nen,
serà viurà tot aixo.
Però que estem fent?
em vengut la enteniment
?.
O potser no comprenem
?.
Sentir els petards,
las orelles no m'han de
foradar;
els diners cremats,
quants nens hauria,
ajudat
Sento pena, no s'han
aprofitat !-
amb la ma al cor,
quin disbarat mes
fort,!
Reflexionar entre tots
no “mola “ perquè
tots
passem de tots.
Lolita Carrión 23, ja
24 de juny 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada